Comentari de text resolt

Manifest dels Perses

La monarquia absoluta... és una obra de la raó i de la intel·ligència; està subordinada a la llei divina, a la justícia i les regles fonamentals de l'Estat; va ser establerta per dret de conquesta o per la submissió voluntària dels primers homes que van triar als seus Reis... Per això ha estat necessari que el poder sobirà fos absolut per prescriure als súbdits tot el que mira a l'interès comú i obligar a l'obediència als quals es neguen a ella. El desig mitjà que hem de demanar, traslladant al paper els nostres vots, i el de les nostres províncies és, conformement a les lleis, furs, usos i costums d'Espanya... Que a aquesta fi es procedeixi a celebrar Corts amb la solemnitat i en la forma en què es van celebrar les antigues... que se suspenguin els efectes de la Constitució i decrets dictats a Cadis i que les noves Corts prenguin en consideració la seva nul·litat, la seva injustícia...



Manifest dels Perses. 12 d'Abril de 1814


Classificació del text:


Per la seva font és un document primari.

Pel seu format: un manifest.

Per la seva naturalesa o tema: Polític –circumstancial.

Circumstàncies concretes en les quals va ser escrit:
Després del tractat de Valençay, 1814, Fernando VII torna a Espanya des de França on havia romàs, captiu de Napoleó durant la guerra de la Independència. Torna com a legítim rei, i es dirigeix a València en lloc de dirigir-se directament a Madrid, on li esperen les Corts, que havien redactat en 1812, la primera Constitució espanyola de caràcter liberal. Li és lliurat al monarca el Manifest dels Perses, que un grup de diputats absolutistes li demanen que se suspengui la Constitució. Fernando que en veure's recolzat suspendrà la Constitució, per mitjà d'un decret i restableix l'absolutisme, iniciant la persecució dels liberals.

Destinació: Està dirigit a Fernando VII. Encara que va dirigit a una sola persona no és un document privat, ni confidencial, els seus autors, els diputats absolutistes no intenten mantenir les seves idees en secret.

Propòsits pels quals es va escriure:

Fonamentalment volen convèncer a Fernando VII perquè torni al règim absolutista i suspengui la Constitució i els decrets de Cadis.

Sí llegim el text amb atenció veiem que podem dividir-ho en dues parts:

La monarquia absoluta... és una obra de la raó i de la intel·ligència; està subordinada a la llei divina, a la justícia i les regles fonamentals de l'Estat; va ser establerta per dret de conquesta o per la submissió voluntària dels primers homes que van triar als seus Reis... Per això ha estat necessari que el poder sobirà fos absolut per prescriure als súbdits tot el que mira a l'interès comú i obligar a l'obediència als quals es neguen a ella.

En aquesta primera part es parla de la Monarquia absoluta ( és a dir quan el monarca té tot el poder: legislatiu, judicial i executiu; no hi ha divisió de poders una de les coses que volien els liberals i es reflectia en la Constitució de Cadis), en realitat el que fa és defensar l'absolutisme, parla dels seus orígens “els primers homes que van triar als seus reis”; la qualifica d'alguna cosa raonable “és una obra de la raó i de la intel·ligència”, i d'alguna cosa necessari perquè “mira a l'interès comú”, per sobre d'ella només estan “la llei divina, la justícia i les regles de l'Estat”, és més si no es respecta s'ha de “obligar a l'obediència”
Està part és un reflex de les idees absolutistes, que es justifiquen aquí com alguna cosa necessari que ha de fer-se complir.

En la segona part es fan peticions concretes a Fernando VII:
“… El desig mitjà que hem de demanar, traslladant al paper els nostres vots, i el de les nostres províncies és, conformement a les lleis, furs, usos i costums d'Espanya... Que a aquesta fi es procedeixi a celebrar Corts amb la solemnitat i en la forma en què es van celebrar les antigues... que se suspenguin els efectes de la Constitució i decrets dictats a Cadis i que les noves Corts prenguin en consideració la seva nul·litat, la seva injustícia...

Ja que són diputats (traslladant al poder els nostres vots…) i basant-se en les lleis tradicionals de l'Espanya, és a dir les lleis de l'Antic règim, demanen que:
Es procedeixi a celebrar Corts: volen que es convoquin noves Corts, per a ells les de Cadis no són legals, cal recordar que les Corts de Cadis estaven formades sobretot per diputats liberals.
Que se suspenguin els efectes de la Constitució i decrets dictats a Cadis



Ara hem de resumir les nostres conclusions, amb claredat i citant literalment les frases del text o les paraules que ens semblin oportunes, quan citem del text ho farem entre cometes.
És a dir anem a ordenar les idees principals del text podria ser:

Podem dividir aquest text en dues parts, en la primera es reflecteixen les idees absolutistes dels diputats que signen el text; fonamentalment es defensa la idea de Monarquia absoluta (el monarca aglutina tots els poders: legislatiu, judicial i executiu) idea contrària a la divisió de poders a la qual aspiren els liberals i que contenia la Constitució de Cadis), per a la defensa de l'absolutisme es recorre diferents arguments: els seus antics orígens “els primers homes que van triar als seus reis…”; es recolzen en la idea de la raó “…és una obra de la raó i de la intel·ligència”, i d'alguna cosa necessari perquè “mira a l'interès comú”, i per sobre d'ella només estan “la llei divina, la justícia i les regles de l'Estat”, i s'insinua que el monarca ha de “obligar a l'obediència”
En la segona part del text els diputats (traslladant al poder els nostres vots…) i basant-se en les lleis tradicionals d'Espanya, és a dir les lleis de l'Antic règim, exposen les seves peticions al monarca, que consisteixen en:
Es procedeixi a celebrar Corts: volen que es convoquin noves Corts, per a ells les de Cadis no són legals, cal recordar que les Corts de Cadis estaven formades sobretot per diputats liberals.
Que se suspenguin els efectes de la Constitució i decrets dictats a Cadis

Concloent, el text té l'objectiu concret de demanar a Fernando VII que restauri l'absolutisme i anul·li l'obra legislativa dels liberals. (Aquesta seria la idea principal i a partir d'ella elaborem el resum)

Resum:

Aquest Manifest constitueix una font primària de naturalesa política-circumstancial. El document està dirigit a Fernando VII per convèncer-li que anul·li la Constitució de 1812 i els decrets de les Corts de Cadis. El monarca va rebre aquest manifest, signat per diversos diputats absolutistes, quan torna de França, on havia romàs durant la guerra de la independència, captiu de Napoleó. Després del tractat de Valençay, 1814, és reconegut com a legítim rei d'Espanya i en lloc de dirigir-se a Madrid on li esperen les Corts es dirigeix a València. És llavors quan rep el Manifest dels Perses. Aquest document li anima en el seu propòsit de derogar la Constitució de 1812 i la legislació que les Corts de Cadis havien realitzat durant la Guerra de la Independència. Mitjançant un decret Fernando restaura l'absolutisme i inicia la persecució dels liberals.

Constitucions

Si en els comentaris de text apareix una constitució, o un estatut recordeu:
Són fonts primàries, de naturalesa política-jurídica, van destinades als ciutadans d'una nació i el seu propòsit és establir les bases legals fonamentals;

Aquestes són les Constitucions i Estatuts a Espanya del segle XIX, algunes no van arribar a entrar en vigor:

Estatut de Baiona (8 de juliol de 1808)
Constitució de 1812
Estatut Real de 1834
Constitució de 1837
Constitució de 1845
Constitució de 1856 (Constitució del Bienni progressista que encara que va ser aprovada per les Corts no va arribar a ser promulgada)
Constitució de 1869
Constitució de 1873 (El cop d'estat de Pavía va impedir la seva aprovació)
Constitució de 1876

Conceptes que han de tenir-se en compte a l'hora de comentar i comparar constitucions.

Sobirania: cal entendre la “sobirania”, com la capacitat de tenir el poder, l'autoritat. Segons les constitucions pot residir.
En el Rei: En realitat no existeixen constitucions on tot el poder aquest en el rei, quan tot el poder està en mans del rei, parlem de Monarquies absolutes (Fernando VII).
En el rei i les Corts; Baiona, Estatut Real, 1845, 1876
Al poble (sobirania popular): No s'introdueix aquest concepte fins a la Constitució de la II República.
En la Nació: En totes les altres Constitucions espanyoles del segle XIX.

Tipus de poder:
El poder es divideix en :
Executiu: Normalment ho té el govern és el poder per executar el que diuen les lleis, però pot tenir-ho també el rei. (Perquè ho entengau és el poder que té l'estat per manar a la policia a detindre a un delinqüent, o per decidir que es fa amb els diners dels impostos...)
Legislatiu: Poder per fer lleis, normalment el parlament , però de vegades també el rei pot tenir poder de fer lleis o el govern (actualment quan el govern fa una llei que no ha d'aprovar el parlament parlem de "decret llei")
Judicial: Poder de jutjar si algú ha complit una llei o no, normalment els jutges i tribunals. Abans de l'Edat mitjana estaven els "senyorios juridisccionals on hi havia un senyor que jutjava en un territori"

*En les constitucions és important saber qui té cadascun d'aquests poders.


Tipus de govern: Totes les constitucions recullen la monarquia hereditària, excepte la de 1873, que coincideix amb la de la I república, que expressa que Espanya és una república federal.


Drets fonamentals: són els drets que garanteix la constitució perquè es consideren essencials i estan especialment vinculats a la dignitat humana. Existeixen drets personals (dret a la vida, dret a l'honor...) uns altres són públics com el dret a l'educació, al vaga… Les constitucions normalment diuen en quins casos i de quina manera es poden suspendre. Normalment aquests drets es regulen per lleis que no estan en la Constitució.

Sufragi: existeixen dos tipus de sufragi el censatari : no vota tota la població, només els que tenen determinat nivell de riquesa i l'universal , encara que quan es parla d'est hem de fer notar que existeix l'universal masculí, només voten els homes i l'universal, de debò en el qual voten les dones. (Una mica trist que quan es parla de sufragi universal en els llibres d'història no s'esmenti que una gran part de la població no pot votar)
En l'única constitució del segle XIX a Espanya que existeix el sufragi universal (masculí) és en la de 1869.
Més tard en 1890 s'implanta el Sufragi universal masculí mitjançant una llei, encara que en la Constitució de 1876 no es recull.
Les dones no podran votar a Espanya fins a la II república.


Parlament o Corts: Les constitucions estableixen quan es reuneixen, qui les convoca, (el rei per exemple), qui pot suspendre-les… també es regulen quantes càmeres té; en aquestes constitucions només la de Cadis té una sóla Càmera: el Congrés dels diputats, les altre so bicamerals: Congrés de diputats i Senat (representen a les diferents divisions del territori, a Espanya actualment a les Comunitats autònomes).
L'Estatut de 1834 tenia dues càmeres denominades de Próceres i de procuradors.

Qüestió religiosa: Gairebé totes les Constitucions declaren la religió Catòlica com l'oficial i prohibeixen la llibertat de cultes. Excepte les del 56 i la del 69, i la de 1873 que declaren la llibertat religiosa.