Constitucions

Si en els comentaris de text apareix una constitució, o un estatut recordeu:
Són fonts primàries, de naturalesa política-jurídica, van destinades als ciutadans d'una nació i el seu propòsit és establir les bases legals fonamentals;

Aquestes són les Constitucions i Estatuts a Espanya del segle XIX, algunes no van arribar a entrar en vigor:

Estatut de Baiona (8 de juliol de 1808)
Constitució de 1812
Estatut Real de 1834
Constitució de 1837
Constitució de 1845
Constitució de 1856 (Constitució del Bienni progressista que encara que va ser aprovada per les Corts no va arribar a ser promulgada)
Constitució de 1869
Constitució de 1873 (El cop d'estat de Pavía va impedir la seva aprovació)
Constitució de 1876

Conceptes que han de tenir-se en compte a l'hora de comentar i comparar constitucions.

Sobirania: cal entendre la “sobirania”, com la capacitat de tenir el poder, l'autoritat. Segons les constitucions pot residir.
En el Rei: En realitat no existeixen constitucions on tot el poder aquest en el rei, quan tot el poder està en mans del rei, parlem de Monarquies absolutes (Fernando VII).
En el rei i les Corts; Baiona, Estatut Real, 1845, 1876
Al poble (sobirania popular): No s'introdueix aquest concepte fins a la Constitució de la II República.
En la Nació: En totes les altres Constitucions espanyoles del segle XIX.

Tipus de poder:
El poder es divideix en :
Executiu: Normalment ho té el govern és el poder per executar el que diuen les lleis, però pot tenir-ho també el rei. (Perquè ho entengau és el poder que té l'estat per manar a la policia a detindre a un delinqüent, o per decidir que es fa amb els diners dels impostos...)
Legislatiu: Poder per fer lleis, normalment el parlament , però de vegades també el rei pot tenir poder de fer lleis o el govern (actualment quan el govern fa una llei que no ha d'aprovar el parlament parlem de "decret llei")
Judicial: Poder de jutjar si algú ha complit una llei o no, normalment els jutges i tribunals. Abans de l'Edat mitjana estaven els "senyorios juridisccionals on hi havia un senyor que jutjava en un territori"

*En les constitucions és important saber qui té cadascun d'aquests poders.


Tipus de govern: Totes les constitucions recullen la monarquia hereditària, excepte la de 1873, que coincideix amb la de la I república, que expressa que Espanya és una república federal.


Drets fonamentals: són els drets que garanteix la constitució perquè es consideren essencials i estan especialment vinculats a la dignitat humana. Existeixen drets personals (dret a la vida, dret a l'honor...) uns altres són públics com el dret a l'educació, al vaga… Les constitucions normalment diuen en quins casos i de quina manera es poden suspendre. Normalment aquests drets es regulen per lleis que no estan en la Constitució.

Sufragi: existeixen dos tipus de sufragi el censatari : no vota tota la població, només els que tenen determinat nivell de riquesa i l'universal , encara que quan es parla d'est hem de fer notar que existeix l'universal masculí, només voten els homes i l'universal, de debò en el qual voten les dones. (Una mica trist que quan es parla de sufragi universal en els llibres d'història no s'esmenti que una gran part de la població no pot votar)
En l'única constitució del segle XIX a Espanya que existeix el sufragi universal (masculí) és en la de 1869.
Més tard en 1890 s'implanta el Sufragi universal masculí mitjançant una llei, encara que en la Constitució de 1876 no es recull.
Les dones no podran votar a Espanya fins a la II república.


Parlament o Corts: Les constitucions estableixen quan es reuneixen, qui les convoca, (el rei per exemple), qui pot suspendre-les… també es regulen quantes càmeres té; en aquestes constitucions només la de Cadis té una sóla Càmera: el Congrés dels diputats, les altre so bicamerals: Congrés de diputats i Senat (representen a les diferents divisions del territori, a Espanya actualment a les Comunitats autònomes).
L'Estatut de 1834 tenia dues càmeres denominades de Próceres i de procuradors.

Qüestió religiosa: Gairebé totes les Constitucions declaren la religió Catòlica com l'oficial i prohibeixen la llibertat de cultes. Excepte les del 56 i la del 69, i la de 1873 que declaren la llibertat religiosa.